dimarts, 27 de setembre de 2016

La variació lingüística

Primer, uns conceptes clau... 

LLENGUATGE: capacitat exclusivament humana de comunicar informació mitjançant signes lingüístics.

LLENGUA: sistema de signes utilitzats per una comunitat lingüística amb la finalitat de comunicar-se i correspon a la suma de totes les realitzacions individuals.

PARLA: realització concreta i individual que els parlants fan del sistema general de la llengua. La llengua com a sistema d’elements i regles és una entitat abstracta que es concreta en la parla.

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: Mentre que la llengua és uniforme, ja que és un sistema de signes compartit per una comunitat, la parla és variable. pot afectar les persones que usen la llengua o les situacions en què s’usa una llengua, i així distingim:

Segons el parlant (usuaris) 
a) Varietat individual: IDIOLECTES.
b) Varietats dialectals: DIALECTES
  • Varietats geogràfiques o diatòpiques.
  • Varietats històriques o diacròniques
  • Varietats socials o diastràtiques.
c) Varietat estàndard 
Afecta les situacions: Varietats funcionals o diafàsiques (REGISTRES)

DIALECTES: trets lingüístics comuns de certs col·lectius que els diferencien d’altres col·lectius.
  • Varietats geogràfiques o diatòpiques (Geolectes): conjunt de trets lingüístics que comparteixen les persones que viuen en un mateix lloc. Així podem parlar de “central”, “balear”, “meridional” , etc., referint-nos al català, i de “murcià”, “andalús”, etc., referint-nos al castellà. És important destacar l’adhesió de cadascú a la seua pròpia varietat. Un usuari no sol conèixer més que una sola varietat; les diverses varietats s'exclouen mútuament. Les varietats dialectals ens acosten la identitat de l'individu. Hi ha de dos tipus: constitutius (on es va formar la llengua) i consecutius (on es va trasplantar la llengua).
  • Varietats històriques o diacròniques: són el conjunt de trets lingüístics compartits per la gent d’una determinada època.
     
  • Varietats socials o diastràtiques (Sociolectes): són el conjunt de trets lingüístics que caracteritzen un grup social determinat, com per exemple els grups professionals (metges, cuiners, advocats, estudiants, llauradors...). Normalment tenen una intenció críptica, és a dir, pretenen que servisca per a la comprensió exclusiva del grup. Tota manera de parla especialitzada distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua s’anomena argot

C) VARIETAT ESTÀNDARD

La llengua estàndard, fixada convencionalment, és la llengua normativa. Com a modalitat que està a disposició de tots els parlants, té una funció social unificadora i representativa, i és la que han de fer servir els mitjans de comunicació de masses i la que s'ha d'ensenyar a les escoles.

És la varietat comuna a tots els parlants per damunt de les diferències socials, generacionals, geogràfiques i estilístiques. És, per tant, normatiu i supradialectal. Té com a finalitat superar la diversitat lingüística, i per això utilitza les formes més generals d’una llengua. S’associa als registres formals neutres. L’estàndard s’ha d’adequar als dialectes geogràfics a través dels subestàndards , productes de l’adaptació de la norma a les característiques dialectals correctes i generals de cada zona. Així podem parlar d’un estàndard valencià, d’un balear i d’un català, amb diferències mínimes, productes de l’adaptació normativa de Pompeu Fabra fetes per l’Institut Interuniversitari de Filologia, la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans.


SEGONS LES SITUACIONS: VARIETATS DIAFÀSIQUES O REGISTRES

Són les variacions que presenta una llengua en relació a les funcions que du a terme. Els parlants acomoden la manera de parlar segons ho requeresca la situació comunicativa. El domini d’una llengua consisteix a saber usar en cada moment el registre adequat. Els usuaris no experimenten cap adhesió especial als registres; és el canvi de situació allò que determina un canvi de registre. Compatibilitat de diversos registres en un mateix individu. Els diferents registres no ens diuen res de l'usuari sinó de la situació en què es troba, que ha determinat l'elecció d'un registre i no pas d'un altre Classifiquem els registres segons cinc factors:

  • El tema: pot ser especialitzat o general (quotidià). Les diferències temàtiques entre els registres solen caracteritzar-se per la terminologia utilitzada. Per exemple “mal de gola” / “faringitis” , “amigdalitis”.
  • El canal: pot ser improvisat (oral) o preparat (escrit). També es donen situacions intermèdies (un text teatral és escrit però s’ha de dir com si fos oral).
  • Relació entre l’emissor i el receptor: determina el grau de formalitat del text, ja que segons l’edat de l’interlocutor, la consideració social i la relació entre emissor i receptor, la situació requerirà un ús més o menys formal. Els temes específics i els textos escrits també demanen habitualment un grau de formalitat major que els temes generals o els textos orals.
  • La intenció del parlant: la comunicació sempre té algun objectiu o intenció (informar, orientar l’opinió, regular la vida social o artística).

  • La situació comunicativa: Cada situació comunicativa demana un registre o varietat diafàsica. Els registres més formals solen correspondre a situacions de comunicació públiques i els més informals solen correspondre a les situacions de comunicació de caràcter privat. 

Depenent d’aquests cinc factors podem distingir bàsicament tres tipus de registres:
  1. Registre culte o formal: literari i científic o especialitzat. 
  2. Registre popular o informal: col·loquial i vulgar. 
  3. Registres formals neutres: són els que s'usen als mitjans de comunicació, revistes i llibres de divulgació, etc.

I ara a fer exercicis...

Completeu la graella! De segur que ho feu genial!
molt elaborat, intenció estètica, connotatiu, diversitat de sinònims, improvisat, supradialectal, pobresa lèxica, dialectal, retòric, imprecisió, paraules jòquer, castellanismes, autodefinició, vulgaritats, expressions d'argot, denotatiu, solemne, vulgarismes, referència a d'altres textos



Registres
Característiques
CULTE
ESPECIALITZAT
LITERARI

POPULAR
COL·LOQUIAL

VULGAR


Perquè no siga tot treballar, ací teniu els vídeos de les cançons que vam treballar a classe. Un pretext perfecte per treballar la variació geogràfica. I amb lletra inclosa!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada