dimecres, 7 de novembre de 2018

Accentuació

Ací vos deixe l'esquema de l'accentuació on està tot molt ben explicat. A més, aprofite per pujar un vídeo explicatiu, una mena de tutorial, perquè ja mai més tingueu cap problema per posar els accents com toca.
Salut i força!

Accentuació

Com cal accentuar? Vídeo explicatiu: Aprenem a accentuar


dimecres, 31 d’octubre de 2018

Els nostres monstres valencians

Tal i com vam parlar a classe, també els valencians tenim els nostres propis monstres que a voltes (és un secret) són entranyables.
Trieu un dels personatges, dibuixeu-lo, descriviu-lo i escriviu una història on ell/a siga el/la protagonista.
A crear!!




dimarts, 18 d’octubre de 2016

Els determinants numerals


Us deixe una xicoteta "xulla" perquè pugueu aprendre-us els numerals! 



IMPORTANT! Recordeu que alguns nombres (1, 2, 100, 200, 300...) tenen flexió de gènere i nombre, per tant, depenen dels substantiu al qual acompanyen. Per això, el numeral és un determinant.  Fixa't en l'exemple.

  • 1 camiseta: una camiseta
  • 1 xiquet: un xiquet
  • 2 anys: dos anys
  • 2 catifes: dues catifes
  • 100 camells: cent camells
  • 200 cases: dues-centes cases
  • 300 botelles: tres-centes botelles
  • 700 llibres: set-cents llibres


Com escrivim els numerals? A per la regla del D-U-C!

Cal posar guionet entre la desena i la unitat, i entre la unitat i la centena. 
trenta-u, dos-cents, quatre-cents cinquanta-dos...

Entre el vint-i-u i el vint-i-nou (ambdós inclosos), cal afegir una i que ha d'anar entre guionets.
vint-i-quatre, vint-i-sis, vint-i-nou...

I els ordinals exactament igual de fàcils! Segueixen també la regla del D-U-C.


Masculí singular

Femení singular
Masculí plural
Femení plural
1r primer
2n segon
3r tercer
4t quart
5é cinqué
6é sisé
7é seté
8é vuité/huité
9é nové
10é desé
11é onzé
12é dotzé
13é tretzé
14é catorzé
15é quinzé
16é setzé
17é disseté
18é divuité
19é dinové
20é vinté
21é vint-i-uné
22é vint-i-dosé
23é vint-i-tresé
24é vint-i-quatré
25é vint-i-cinqué
26é vint-i-sisé
27é vint-i-seté
28é vint-i-huité/vuité
29é vint-i-nové
30é trenté
40é quaranté
50é cinquanté
60é seixanté
70é setanté
80é vuitanté
90é noranté
100é centé
1a primera
2a segona
3a tercera
4a quarta
5a cinquena
6a sisena
7a setena
8a vuitena
9a novena
10a desena
11a onzena
12a dotzena
13a tretzena
14a catorzena
15a quinzena
16a setzena
17a dissetena
18a divuitena
19a dinovena
20a vintena
21a vint-i-unena
22a vint-i-dosena
23a vint-i-tresé
24a vint-i-quatrena
25a vint-i-cinquena
26a vint-i-sisena
27a vint-i-setena
28a vint-i-huitena/vuitena
29a vint-i-novena
30a trentena
40a quarantena
50a cinquantena
60a seixantena
70a setantena
80a vuitantena
90a norantena
100a centena
1rs primers
2ns segons
3rs tercers
4ts quarts
5ns cinquens
6ns sisens
7ns setens
8ns vuitens
9ns novens
10ns desens
11ns onzens
12ns dotzens
13ns tretzens
14ns catorzens
15ns quinzens
16ns setzens
17ns dissetens
18ns divuitens
19ns dinovens
20ns vintens
21ns vint-i-unens
22ns vint-i-dosens
23ns vint-i-tresens
24ns vint-i-quatrens
25ns vint-i-cinquens
26ns vint-i-sisens
27ns vint-i-setens
28ns vint-i-huitens/vuitens
29ns vint-i-novens
30ns trentens
40ns quarantens
50ns cinquantens
60ns seixantens
70ns setantens
80ns vuitantens
90ns norantens
100ns centens
1es primeres
2es segones
3es terceres
4es quartes
5es cinquenes
6es sisenes
7es setenes
8es vuitenes
9es novenes
10es desenes
11es onzenes
12es dotzenes
13es tretzenes
14es catorzenes
15es quizenes
16es setzenes
17es dissetenes
18es divuitenes
19es dinovenes
20es vintenes
21es vint-i-unenes
22es vint-i-dosenes
23es vint-i-tresenes
24es vint-i-quatrenes
25es vint-i-cinquenes
26es vint-i-sisenes
27es vint-i-setenes
28nes vint-i-huitenes/vuitenes
29es vint-i-novenes
30es trentenes
40es quarantenes
50es cinquantenes
60es seixantenes
70es setantenes
80es vuitantenes
90es norantenes
100es centenes

La resolució de l'exercici que vam fer a classe sobre numerals!

(vaixells, per tant, masculí plural)
22.454.100 --> vint-i-dos milions quatre-cents cinquanta-quatre mil cent vaixells
4.598 --> quatre mil cinc-cents noranta-huit vaixells
190.333 --> cent noranta mil tres-cents trenta-tres vaixells
98.468 --> noranta-huit mil quatre-cents seixanta-huit vaixells
40.016 --> quaranta mil setze vaixells
22.348 --> vint-i-dos mil tres-cents quaranta-huit vaixells

(bosses de viatge, per tant, femení plural)
45.399 --> quaranta-cinc mil tres-centes noranta-nou bosses 
78.001 --> setanta-huit mil una bosses 
222.222 --> dues-centes vint-i-dos mil dues-centes vint-i-dos bosses 
12.917 --> dotze mil nou-centes dèsset bosses 
1.341.452 --> un milió tres-centes quaranta-una mil quatre-centes cinquanta-dues bosses 
84.322 --> huitanta-quatre mil tres-centes vint-i-dues bosses 



diumenge, 9 d’octubre de 2016

Categories gramaticals

Una xicoteta ajuda per tenir esquematitzades totes les categories gramaticals.

E/O obertes i tancades

Ja sabeu que el sistema fònic valencià té set vocals en posició tònica (a, ɛ, e, i, o, ɔ, u) i en posició àtona queda reduït a cinc vocals (a, e, i, o, u).

És cert que si no les accentuem, ens costa més saber si la e i la o són obertes o tancades. Amb tot, cal saber quan és oberta i tancada i pronunciar-les com cal.

Ací teniu l'enllaç amb l'esquema bàsic dels contextos fònics en què la e i la o s'obren.
La e i la o obertes

És qüestió de practicar i reconéixer-la.

Recordeu el poema de Vicent Andrés Estellés, "Els amants"? Llegiu el poema i escolteu-lo! Hi ha un fum de vocals obertes i tancades perfectament pronunciades pel nostre benvolgut Ovidi Montllor.



Alguns vídeos per aprendre més:

Orientacions per a la pronúncia de la E/O obertes
https://polimedia.upv.es/visor/?id=b8e4aa84-48d2-274d-8a45-2af018c508ec

La E
https://polimedia.upv.es/visor/?id=e60fe3a6-b943-af4e-a952-e2d1469bb492

La O
https://polimedia.upv.es/visor/?id=39809cd6-5134-0343-b248-04453cda6c43

Si voleu practicar-ne més...
Practiquem!



dissabte, 1 d’octubre de 2016

Accentuació


Ací vos deixe els enllaços per repassar la teoria de l'accent i la dièresi i fer més exercicis. Recordeu, ja ho deia Confuci: S'aprén a accentuar, accentuant: i la dièresi, ídem! :)


Vinga, anem per feina!

Accentuació

I ací vos deixe l'esquema amb les paraules que varien la tonicitat que tenen respecte al castellà:

http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6/1Dièresi
Exercicis per practicar:

dimarts, 27 de setembre de 2016

La variació lingüística

Primer, uns conceptes clau... 

LLENGUATGE: capacitat exclusivament humana de comunicar informació mitjançant signes lingüístics.

LLENGUA: sistema de signes utilitzats per una comunitat lingüística amb la finalitat de comunicar-se i correspon a la suma de totes les realitzacions individuals.

PARLA: realització concreta i individual que els parlants fan del sistema general de la llengua. La llengua com a sistema d’elements i regles és una entitat abstracta que es concreta en la parla.

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: Mentre que la llengua és uniforme, ja que és un sistema de signes compartit per una comunitat, la parla és variable. pot afectar les persones que usen la llengua o les situacions en què s’usa una llengua, i així distingim:

Segons el parlant (usuaris) 
a) Varietat individual: IDIOLECTES.
b) Varietats dialectals: DIALECTES
  • Varietats geogràfiques o diatòpiques.
  • Varietats històriques o diacròniques
  • Varietats socials o diastràtiques.
c) Varietat estàndard 
Afecta les situacions: Varietats funcionals o diafàsiques (REGISTRES)

DIALECTES: trets lingüístics comuns de certs col·lectius que els diferencien d’altres col·lectius.
  • Varietats geogràfiques o diatòpiques (Geolectes): conjunt de trets lingüístics que comparteixen les persones que viuen en un mateix lloc. Així podem parlar de “central”, “balear”, “meridional” , etc., referint-nos al català, i de “murcià”, “andalús”, etc., referint-nos al castellà. És important destacar l’adhesió de cadascú a la seua pròpia varietat. Un usuari no sol conèixer més que una sola varietat; les diverses varietats s'exclouen mútuament. Les varietats dialectals ens acosten la identitat de l'individu. Hi ha de dos tipus: constitutius (on es va formar la llengua) i consecutius (on es va trasplantar la llengua).
  • Varietats històriques o diacròniques: són el conjunt de trets lingüístics compartits per la gent d’una determinada època.
     
  • Varietats socials o diastràtiques (Sociolectes): són el conjunt de trets lingüístics que caracteritzen un grup social determinat, com per exemple els grups professionals (metges, cuiners, advocats, estudiants, llauradors...). Normalment tenen una intenció críptica, és a dir, pretenen que servisca per a la comprensió exclusiva del grup. Tota manera de parla especialitzada distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua s’anomena argot

C) VARIETAT ESTÀNDARD

La llengua estàndard, fixada convencionalment, és la llengua normativa. Com a modalitat que està a disposició de tots els parlants, té una funció social unificadora i representativa, i és la que han de fer servir els mitjans de comunicació de masses i la que s'ha d'ensenyar a les escoles.

És la varietat comuna a tots els parlants per damunt de les diferències socials, generacionals, geogràfiques i estilístiques. És, per tant, normatiu i supradialectal. Té com a finalitat superar la diversitat lingüística, i per això utilitza les formes més generals d’una llengua. S’associa als registres formals neutres. L’estàndard s’ha d’adequar als dialectes geogràfics a través dels subestàndards , productes de l’adaptació de la norma a les característiques dialectals correctes i generals de cada zona. Així podem parlar d’un estàndard valencià, d’un balear i d’un català, amb diferències mínimes, productes de l’adaptació normativa de Pompeu Fabra fetes per l’Institut Interuniversitari de Filologia, la Universitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans.


SEGONS LES SITUACIONS: VARIETATS DIAFÀSIQUES O REGISTRES

Són les variacions que presenta una llengua en relació a les funcions que du a terme. Els parlants acomoden la manera de parlar segons ho requeresca la situació comunicativa. El domini d’una llengua consisteix a saber usar en cada moment el registre adequat. Els usuaris no experimenten cap adhesió especial als registres; és el canvi de situació allò que determina un canvi de registre. Compatibilitat de diversos registres en un mateix individu. Els diferents registres no ens diuen res de l'usuari sinó de la situació en què es troba, que ha determinat l'elecció d'un registre i no pas d'un altre Classifiquem els registres segons cinc factors:

  • El tema: pot ser especialitzat o general (quotidià). Les diferències temàtiques entre els registres solen caracteritzar-se per la terminologia utilitzada. Per exemple “mal de gola” / “faringitis” , “amigdalitis”.
  • El canal: pot ser improvisat (oral) o preparat (escrit). També es donen situacions intermèdies (un text teatral és escrit però s’ha de dir com si fos oral).
  • Relació entre l’emissor i el receptor: determina el grau de formalitat del text, ja que segons l’edat de l’interlocutor, la consideració social i la relació entre emissor i receptor, la situació requerirà un ús més o menys formal. Els temes específics i els textos escrits també demanen habitualment un grau de formalitat major que els temes generals o els textos orals.
  • La intenció del parlant: la comunicació sempre té algun objectiu o intenció (informar, orientar l’opinió, regular la vida social o artística).

  • La situació comunicativa: Cada situació comunicativa demana un registre o varietat diafàsica. Els registres més formals solen correspondre a situacions de comunicació públiques i els més informals solen correspondre a les situacions de comunicació de caràcter privat. 

Depenent d’aquests cinc factors podem distingir bàsicament tres tipus de registres:
  1. Registre culte o formal: literari i científic o especialitzat. 
  2. Registre popular o informal: col·loquial i vulgar. 
  3. Registres formals neutres: són els que s'usen als mitjans de comunicació, revistes i llibres de divulgació, etc.

I ara a fer exercicis...

Completeu la graella! De segur que ho feu genial!
molt elaborat, intenció estètica, connotatiu, diversitat de sinònims, improvisat, supradialectal, pobresa lèxica, dialectal, retòric, imprecisió, paraules jòquer, castellanismes, autodefinició, vulgaritats, expressions d'argot, denotatiu, solemne, vulgarismes, referència a d'altres textos



Registres
Característiques
CULTE
ESPECIALITZAT
LITERARI

POPULAR
COL·LOQUIAL

VULGAR


Perquè no siga tot treballar, ací teniu els vídeos de les cançons que vam treballar a classe. Un pretext perfecte per treballar la variació geogràfica. I amb lletra inclosa!