dijous, 3 de novembre de 2016

Exercicis de repàs per a l'examen

Hola perles!

Ací teniu els exercicis de repàs de l'examen resolts. Feu clic: Exercicis resolts
És important que ho mireu amb deteniment. Si teniu dubtes, feu-m'ho arribar.

Molta sort! Us trobaré molt a faltar!

Pronoms febles

Hola perles!

Anem a passos!

1) Ací vos deixe el quadre de les característiques dels pronoms febles. Feu clic i descarregueu. Us vindrà molt bé per tenir un esquema. Esquema pronoms febles

2) Solucionari de l'exercici dels pronoms febles que vam començar a fer a classe. Solucions febles

3) Quadre de combinacions binàries que us pot venir molt bé per repassar. Combinacions binàries


Si teniu dubtes, feu-m'ho arribar al correu.

Ja ho sabeu, us trobaré molt a faltar.

dilluns, 24 d’octubre de 2016

La Romanització

Per saber-ne una mica més...

Ja sabeu, llavors, quin és el nèctar dels déus?

dimarts, 18 d’octubre de 2016

Els determinants numerals


Us deixe una xicoteta "xulla" perquè pugueu aprendre-us els numerals! 



IMPORTANT! Recordeu que alguns nombres (1, 2, 100, 200, 300...) tenen flexió de gènere i nombre, per tant, depenen dels substantiu al qual acompanyen. Per això, el numeral és un determinant.  Fixa't en l'exemple.

  • 1 camiseta: una camiseta
  • 1 xiquet: un xiquet
  • 2 anys: dos anys
  • 2 catifes: dues catifes
  • 100 camells: cent camells
  • 200 cases: dues-centes cases
  • 300 botelles: tres-centes botelles
  • 700 llibres: set-cents llibres


Com escrivim els numerals? A per la regla del D-U-C!

Cal posar guionet entre la desena i la unitat, i entre la unitat i la centena. 
trenta-u, dos-cents, quatre-cents cinquanta-dos...

Entre el vint-i-u i el vint-i-nou (ambdós inclosos), cal afegir una i que ha d'anar entre guionets.
vint-i-quatre, vint-i-sis, vint-i-nou...

I els ordinals exactament igual de fàcils! Segueixen també la regla del D-U-C.


Masculí singular

Femení singular
Masculí plural
Femení plural
1r primer
2n segon
3r tercer
4t quart
5é cinqué
6é sisé
7é seté
8é vuité/huité
9é nové
10é desé
11é onzé
12é dotzé
13é tretzé
14é catorzé
15é quinzé
16é setzé
17é disseté
18é divuité
19é dinové
20é vinté
21é vint-i-uné
22é vint-i-dosé
23é vint-i-tresé
24é vint-i-quatré
25é vint-i-cinqué
26é vint-i-sisé
27é vint-i-seté
28é vint-i-huité/vuité
29é vint-i-nové
30é trenté
40é quaranté
50é cinquanté
60é seixanté
70é setanté
80é vuitanté
90é noranté
100é centé
1a primera
2a segona
3a tercera
4a quarta
5a cinquena
6a sisena
7a setena
8a vuitena
9a novena
10a desena
11a onzena
12a dotzena
13a tretzena
14a catorzena
15a quinzena
16a setzena
17a dissetena
18a divuitena
19a dinovena
20a vintena
21a vint-i-unena
22a vint-i-dosena
23a vint-i-tresé
24a vint-i-quatrena
25a vint-i-cinquena
26a vint-i-sisena
27a vint-i-setena
28a vint-i-huitena/vuitena
29a vint-i-novena
30a trentena
40a quarantena
50a cinquantena
60a seixantena
70a setantena
80a vuitantena
90a norantena
100a centena
1rs primers
2ns segons
3rs tercers
4ts quarts
5ns cinquens
6ns sisens
7ns setens
8ns vuitens
9ns novens
10ns desens
11ns onzens
12ns dotzens
13ns tretzens
14ns catorzens
15ns quinzens
16ns setzens
17ns dissetens
18ns divuitens
19ns dinovens
20ns vintens
21ns vint-i-unens
22ns vint-i-dosens
23ns vint-i-tresens
24ns vint-i-quatrens
25ns vint-i-cinquens
26ns vint-i-sisens
27ns vint-i-setens
28ns vint-i-huitens/vuitens
29ns vint-i-novens
30ns trentens
40ns quarantens
50ns cinquantens
60ns seixantens
70ns setantens
80ns vuitantens
90ns norantens
100ns centens
1es primeres
2es segones
3es terceres
4es quartes
5es cinquenes
6es sisenes
7es setenes
8es vuitenes
9es novenes
10es desenes
11es onzenes
12es dotzenes
13es tretzenes
14es catorzenes
15es quizenes
16es setzenes
17es dissetenes
18es divuitenes
19es dinovenes
20es vintenes
21es vint-i-unenes
22es vint-i-dosenes
23es vint-i-tresenes
24es vint-i-quatrenes
25es vint-i-cinquenes
26es vint-i-sisenes
27es vint-i-setenes
28nes vint-i-huitenes/vuitenes
29es vint-i-novenes
30es trentenes
40es quarantenes
50es cinquantenes
60es seixantenes
70es setantenes
80es vuitantenes
90es norantenes
100es centenes

La resolució de l'exercici que vam fer a classe sobre numerals!

(vaixells, per tant, masculí plural)
22.454.100 --> vint-i-dos milions quatre-cents cinquanta-quatre mil cent vaixells
4.598 --> quatre mil cinc-cents noranta-huit vaixells
190.333 --> cent noranta mil tres-cents trenta-tres vaixells
98.468 --> noranta-huit mil quatre-cents seixanta-huit vaixells
40.016 --> quaranta mil setze vaixells
22.348 --> vint-i-dos mil tres-cents quaranta-huit vaixells

(bosses de viatge, per tant, femení plural)
45.399 --> quaranta-cinc mil tres-centes noranta-nou bosses 
78.001 --> setanta-huit mil una bosses 
222.222 --> dues-centes vint-i-dos mil dues-centes vint-i-dos bosses 
12.917 --> dotze mil nou-centes dèsset bosses 
1.341.452 --> un milió tres-centes quaranta-una mil quatre-centes cinquanta-dues bosses 
84.322 --> huitanta-quatre mil tres-centes vint-i-dues bosses 



Les paraules compostes


Anomenem composició al procediment pel qual es crea una nova araula mitjançant la suma de dos o més lexemes. figa+flor: figaflor
Les paraules compostes es poden escriure:
  • Juntes: filferro
  • Separades: caixa d'estalvis
  • Amb guionet: cara-xuclat
Per repassar quan posem guionet, ací us deixe una ajudeta que us vindrà molt bé!


Ús del guionet from marijocemi


Atenció! Els mots compostos no tots són iguals. Tenim:

  • Els de composició pròpia, els que estan formats per dos o més lexemes genuïns.

Nom + nom
Nom + i + nom
Nom + prep + nom
Adjectiu + nom
Verb + nom
Adverbi + nom
ferrocarril
coliflor
Ull de bou
Poca-solta
ploramiques
No-metall


  • Els de composició impròpia, els que estan formats per un prefix tònic i un lexema. Mantene els dos accents. La majoria provenen del grec i del llatí i cal anar a espai en no confondre'ls amb un prefix (aleshores la paraula seria derivada).  Ací teniu l'enllaç per repassar-ne els més usats. Prefixos i sufixos llatins

Paraules derivades

Una de les fonts principals d'enriquiment del lèxic és la formació de nous mots per mitjà de la derivació i la composició.

La derivació és l'operació per mitjà de la qual es crea una paraula nova unint a una paraula ja existent (casa) un element dependent (no pot funcionar per si sol) anomenat afix (cas-eta). 
- Si l'afix va davant, s'anomena prefix: refer
- Si l'afix va darrere, s'anomena sufix: millorable
- Si es posa entre el lexema i el sufix, s'anomena infix: blanquinós

De vegades, afegim alguns prefixos a la parula primitiva i això comporta un canvi fonètic i/o ortogràfic. Cal anar amb compte amb:

  1. El prefix a- (negació) canvia a an- davant de paraula que comença per vocal: amoral, anaeròbic.
  2. El prefix en- es transforma en em- davant de lexemes que comencen per m, b, p:  emmagatzemar, embarcar, emportar.
  3. El prefix in- canvia a il- (l·l) si la paraula comença per l-: il·legal; a ir- si la paraula comença per r-: irreal; i a im- si la paraula comença per m-: immerescut.
  4. El mateix ocorre amb el prefix con-; assimila la n amb la r, l, m inicial: col·laborar, corregnar, commoure. 
  5. El prefix es- és l'evolució del prefix llatí ex-; ex- s'usa en mots cultes i es- amb mots d'origen popular: espoliar, exportar.
  6. Això mateix ocorre amb trans- i tras-; el primer s'usa en els mots cultes i el segon en els d'origen popular: transatlàntic, traspassar. 
Els principals prefixos i sufixos en la nostra llengua els teniu als enllaços que teniu a continuació.

Prefixos
Sufixos

Tot i que en poden haver-hi molts més, vos deixe la llista dels infixos més freqüents. Compte! Alguns dels infixos com "ol"  pot funcionar com a infix, cargolí, o com a sufix diminitiu, rierol.
Infixos

Vinga! A estudiar!




Accidents gramaticals

Hola!

Ací vos deixe l'esquema dels accidents gramaticals que vam fer a classe. Recordeu que teniu l'explicació més detallada al llibre, a la pàgina 18.

Si voleu descarregar-lo, vos l'he penjat en major resolució al meu Mega. Feu clic ací: Accidents gramaticals