La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:
a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.
No porten dièresi, però:
a) Les paraules que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent:
amb dièresi amb accent
agraïen però agraíem
Lluïsa » Lluís
països » país
b) Les paraules que presenten els sufixos -isme, -ista, -us, -um: arcaisme, altruista, harmònium, Màrius.
ATENCIÓ! Els mots lluïsme (definició) i proïsme (definició) sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és un sufix.
c) Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia...
d) Les paraules començades amb els prefixos que acaben en vocal i la paraula comença per i o u):
anti- antiinflamatori
auto- autoinducció
bi- biunívoc
bio- bioindicador
co- coincidència
contra- contraindicació
intra- intrauterí
macro- macroinstrucció
micro- microinformàtica
neo- neoimpressionisme
poli- poliuretà
radio- radioisòtop
re- reunió
semi- semiuncial
tele- teleimpressor
EXCEPCIONS: Reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada