La dièresi

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:

a)  Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.

b)  Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt. 

c)  Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

No porten dièresi, però:

a)  Les paraules que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent:

amb dièresi                                                     amb accent

agraïen                          però                           agraíem
Lluïsa                                »                              Lluís
països                               »                              país

b)  Les paraules que presenten els sufixos -isme, -ista, -us, -um: arcaisme, altruista, harmònium, Màrius.

ATENCIÓ! Els mots lluïsme (definició) i proïsme (definició) sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és un sufix.

c)  Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia...

d)  Les paraules començades amb els prefixos que acaben en vocal i la paraula comença per i o u):

anti-             antiinflamatori
auto-            autoinducció
bi-                 biunívoc
bio-               bioindicador
co-                coincidència
contra-        contraindicació
intra-            intrauterí
macro-        macroinstrucció
micro-          microinformàtica
neo-              neoimpressionisme
poli-              poliuretà
radio-           radioisòtop
re-                 reunió
semi-           semiuncial
tele-              teleimpressor

EXCEPCIONS: Reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.