dimarts, 18 d’octubre de 2016

Paraules derivades

Una de les fonts principals d'enriquiment del lèxic és la formació de nous mots per mitjà de la derivació i la composició.

La derivació és l'operació per mitjà de la qual es crea una paraula nova unint a una paraula ja existent (casa) un element dependent (no pot funcionar per si sol) anomenat afix (cas-eta). 
- Si l'afix va davant, s'anomena prefix: refer
- Si l'afix va darrere, s'anomena sufix: millorable
- Si es posa entre el lexema i el sufix, s'anomena infix: blanquinós

De vegades, afegim alguns prefixos a la parula primitiva i això comporta un canvi fonètic i/o ortogràfic. Cal anar amb compte amb:

  1. El prefix a- (negació) canvia a an- davant de paraula que comença per vocal: amoral, anaeròbic.
  2. El prefix en- es transforma en em- davant de lexemes que comencen per m, b, p:  emmagatzemar, embarcar, emportar.
  3. El prefix in- canvia a il- (l·l) si la paraula comença per l-: il·legal; a ir- si la paraula comença per r-: irreal; i a im- si la paraula comença per m-: immerescut.
  4. El mateix ocorre amb el prefix con-; assimila la n amb la r, l, m inicial: col·laborar, corregnar, commoure. 
  5. El prefix es- és l'evolució del prefix llatí ex-; ex- s'usa en mots cultes i es- amb mots d'origen popular: espoliar, exportar.
  6. Això mateix ocorre amb trans- i tras-; el primer s'usa en els mots cultes i el segon en els d'origen popular: transatlàntic, traspassar. 
Els principals prefixos i sufixos en la nostra llengua els teniu als enllaços que teniu a continuació.

Prefixos
Sufixos

Tot i que en poden haver-hi molts més, vos deixe la llista dels infixos més freqüents. Compte! Alguns dels infixos com "ol"  pot funcionar com a infix, cargolí, o com a sufix diminitiu, rierol.
Infixos

Vinga! A estudiar!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada